De fet, però, no en són pas moltes, ni molt variades, ja que les oportunitats que vaig tenir de retratar-lo no van ser massa. Però tot i així, amb l'enorme il.lusió que em va fer que finalment es decidís a venir a menjar a casa, he decidit dedicar-li aquesta publicació.
D'entrada, unes quantes de la femella, que va ser la primera d'aparèixer:
Molt més li va costar al mascle, d'atrevir-se a venir a menjar. Cal dir que els picots són uns ocells terriblement temorosos i desconfiats, molt recelosos de la proximitat amb l'home... Però un cop es va atrevir, ja va venir més sovint. Un parell de fotos del mascle, doncs, que es diferencia de la femella per tenir una taca vermella al clatell, i la coloració de sota el ventre d'un vermell més intens que el de la femella. Un parell de fotos del mascle:
I ja per acabar, una foto feta l'any passat (les anteriors són de fa dos hiverns). L'any passat no m'hi vaig poder posar gaire, amb ells, però no me'n vaig poder estar quan, tot d'una, va aparèixer un poll acompanyant els seus pares. Com que no ho tenia gens a punt per a les fotos la cosa no va anar massa bé, però aquí un testimoni de la visita d'aquest poll, ja bastant crescudet:
Fins a la propera ocasió, a reveure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada