dilluns, 8 de juny de 2015

Menjadora 2014-15

Després de gairebé dos anys, actualitzo una mica el bloc, amb un petit recull de fotos que he fet aquest hivern a la menjadora de casa. No hi he pogut dedicar gaire temps amb la càmera, però això sí, els ocells dels voltants han rebut la seva petita ajuda per passar els mesos de fred més rigorós.
Com passa cada any, hi ha hagut algunes novetats. La merla, la tórtora turca, la mallerenga petita, el tallarol de casquet, i finalment, ja molt a final de temporada, el que ha acabat essent l'estrella del pati, el picot garser gros. Ocells que jo no havia vist per aquí, o que no s'havien atrevit a acostar-se a menjar, o alguns amb els que, simplement, no havíem coïncidit...
Aquí algunes fotos de mostra.

Començo amb dues de les novetats, la merla i la tórtora turca. Totes dues espècies són habituals dels veïnat, però cap d'elles s'havia posat mai a punt per a les fotos. La merla ja fa dies que ens alegra les matinades amb el seu variat repertori, sempre que el dia abans no hàgim anat a dormir massa tard... La tórtora és més grossa del que podia cobrir el meu objectiu fixe, i no va quedar més remei que fer-li un retrat.







































A continuació, un parell de fotos del tallarol de casquet. En aquest cas es tracta d'un mascle. Em va fer especial il.lusió pescar-lo, perquè no és fàcil que s'hi posi bé.




Algunes fotos dels habituals... El pica-soques blau, el pardal comú, la mallerenga emplomallada i la mallerenga carbonera.







Una altra que em va alegrar molt poder retratar en unes mínimes condicions fou la mallerenga petita. Un d'aquells ocellets tan menuts i inquiets, que posen a prova els nostres nervis!



D'una sessió de tarda, amb una llum molt especial i aprofitant la florida de l'ametller, en van sortir aquestes fotos, amb un cert aire d'art pictòric japonès... Mallerengues blava, carbonera i petita.








I finalment, com us deia abans, va aparèixer el picot garser gros. No us podeu imaginar la il.lusió que em va fer! De fet, sovint el veia passar per aquí, però poques vegades s'aturava a prop, i mai havia gosat acostar-se a la menjadora.
En pujo una foto de la primera vegada que el vaig poder arreplegar, encara tot una mica improvisat, sense experiència per part meva i sense saber gaire com fer-ho per poder-lo retratar. Deixo la resta de fotos per a una propera entrada al bloc.

Salut!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada