Grues (Grus grus) a la llacuna de Gallocanta

El passat mes de febrer una colla de sis amics (Jesús Roldán, Juan Matías, Marc Albiac, Xavier Albiac, Dani Sol i jo mateix) vam viatjar fins a la llacuna de Gallocanta, a mig camí entre Saragossa i Terol, amb l'objectiu de poder veure i fotografiar les grues que hi passen l'hivern, just abans que emprenguin el viatge migratori anual que les portarà a passar l'estiu al nord d'Europa.
Si bé fotogràficament, en el meu cas, els resultats no van ser massa reeixits, l'experiència de viure en directe l'espectacle que ofereixen els milers de grues, que cada matí abandonen la llacuna on passen la nit per escampar-se en enormes grups en busca d'aliment, no té preu.
Van ser moltes hores d'encongit amagatall, a força graus sota zero (vam ensopegar de ple l'onada de fred que vam tenir al febrer...), i amb un vent que incansable ens va acompanyar tot el dia. Però gràcies a l'espectacle de les grues, amb els seus vols i el seu incessant i inoblidable trompeteig, i a la fantàstica companyia dins de l'amagatall (una abraçada, Dani!), la jornada va ser d'allò més entretinguda.
D'entrada, ben d'hora al matí, l'escassa llum no permetia congelar el vol de les grues que anaven passant per damunt dels hides, però sí que donava joc per tal d'intentar fer alguna foto diferent, degut a les obligades baixes velocitats d'obturació...

 

A mesura que va anar avançant el dia, nombrosos grups de grues van fer acte de presència a prop dels amagatalls, tot i que en el nostre cas mai es van arribar a acostar tant com hauríem desitjat, ja que davant del nostre amagatall hi havia una bassa coberta de neu absolutament glaçada, cosa que no convidava gaire a les grues a passejar-se per aquella zona...

Com es pot apreciar a les fotografies, la neu que havia caigut ja feia dies encara era present en algunes zones, ja que el fred intens d'aquells dies no havia permès que s'acabés de desfer, malgrat fer dies molt assolellats i especialment ventosos.

Tot i no tenir les grues massa a prop, en Dani i jo vam poder intentar en multitud d'ocasions captar-les al vol, ja que durant algunes estones el moviment de grues amunt i avall era incessant. Les següents fotos són una petita tria de vols d'aquestes majestuoses aus.

  

De tant en tant, els vols són en parella, o dels progenitors acompanyats dels seus fills.

Potser el més complicat, però que va ser amb el que més vaig disfrutar, sigui pescar-les al vol però intentant jugar a compondre una imatge estèticament atractiva, combinant el vol dels ocells amb el seu entorn com a teló de fons.

 

I amb aquestes imatges ho deixo de moment; tinc unes quantes fotos més d'aquell dia, però que encara no he pogut processar. Quan les tingui a punt, si n'hi ha algunes d'interessants, faré una nova entrada al bloc amb les grues com a protagonistes. 

Salut i fins aviat!