dilluns, 31 d’octubre del 2011

Mallerenga carbonera (Parus major)

Un dels ocells que de manera més abundant podem veure pels nostres boscos és la mallerenga carbonera (Parus major). No obstant, també té tirada a voltar per parcs i jardins, encara que sigui al mig d'un poble o ciutat; és un ocell molt ben adaptat.
No sol passar desapercebut, pel seu plomatge vistós però molt especialment per la seva xerrameca; no calla mai. I ja ho diu la saviesa popular, que qui no calla mai és que xerra com una mallerenga! D'entre la seva família, els pàrids, és el que té un cant més variat, i tot i així és fàcilment identificable.
La mallerenga carbonera és un dels primers ocells que tinc record de reconèixer, i li tinc una especial estima. El seu cant i els seus vols nerviosos ens acompanyen sempre que som a fora, ja sigui passejant vora el riu, d'excursió per la muntanya, o anant a buscar bolets; mai no hi falta!
Si voleu veure les fotografies més grans i amb més qualitat, cliqueu-hi a sobre.







En el cas de la mallerenga carbonera, el dimorfisme sexual és força marcat. A les dues fotos següents s'aprecien algunes de les principals diferències entre mascles i femelles. D'entrada, és prou evident la diferència de tamany; el mascle és bastant més voluminós, i això es nota sobretot amb la corpulència del pit i la contundència del cap i del coll. L'altra diferència més notable és al plumatge del cap i del pit. En el cas del mascle, el collaret negre que envolta el coll és molt més gruixut, i aïlla la galta blanca completament. La femella, en canvi, té un collaret més estret, que es difumina sota les galtes, posant en contacte el blanc d'aquestes i el groc del pit. A banda d'això, aquesta bufanda s'estén, gruixuda, fins a passar entre les potes en el cas del mascle, i en la femella, novament es va difuminant a mesura que baixa pel tòrax, fins al punt que, quan arriba a l'alçada de les potes, ja és gairabé inexistent.
Hi ha una altra diferència, potser més subtil, sobretot quan els veiem de lluny i en moviment, però que es fa més evident quan les podem observar d'aprop, ja sigui amb els prismàtics o a través de l'objectiu de la càmera. I és que, en funció de la incidència de la llum sobre el seu plumatge, el negre del mascle adquireix uns tons blavosos, i lluents, absolutament espectaculars. El groc del pit també és bastant més viu en el mascle que en la femella. S'aprecia molt bé a les dues fotos de sota, fetes des de la mateixa distància i amb les mateixes condicions de llum.
A l'esquerra, el mascle, i a la dreta, la femella:



Una altra característica d'aquestes aus és la seva habilitat. Són perfectes equilibristes i es pengen de qualsevol lloc, de la manera més insospitada, i a unes velocitats de vèrtig. A continuació, una petita mostra:






I ja per acabar, un parell de fotos fetes en molt bones condicions de llum; llum de tardor, amb un cel lleugerament ennuvolat, ideal per fotografiar aquest ocells de plumatge tan contrastat.



Espero que us hagin agradat les fotos, i que, quan sigueu al bosc i sentiu la xerrameca incansable de les mallerengues, no deixeu de mirar amunt! Salut!

7 comentaris:

  1. Hola Amigo, que preciosidad de serie de este Carbonero, que ave más bonitas, como tús fotos, buen trabajo y otro 10 para esta serie, espero algún día poder hacer fotos como las tuyas, seguiré aprendiendo de un maestro como tú, por lo menos para mí. Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Hola Roger. Me alegra volver a contactar contigo, no se si recuerdas pero nos seguíamos en FN. Veo que tu trabajo sigue siendo excelente. Unas fotos impresionantes. Enhorabuena y un abrazo desde Doña Mencía.

    ResponElimina
  3. Què macos i què bones les fotos. Quan tingui un teleobjectiu, hauré d'anar a fer una visita al teu menjador :-)

    ResponElimina
  4. Hola Roger, quina entrada que has fet tan guapa amb unes fotos amb la qualitat que ens tens acostomats, m'ha agradat molt la comparació que mostres entre mascle i famella, és molt didàctica. Jo crec que ja va sent hora que posis les merles, val?
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Hola Roger,
    menudo book le has sacado al amigo carbonero que para mi son complicados por las plumas blancas y negras de la cabeza y a ti te han quedado todas ellas fantásticas¡¡¡¡
    Besos Cris

    ResponElimina
  6. Collons Roger, quinas mallerengues mes ben parides i la explicació millor que la que porten en els llibres guia.
    Fins aviat amic, una abraçada ..................

    ResponElimina
  7. Hola Roger,buén repertorio de imágenes las que muestras de un pajarillo al que no és fácil sacar en su punto los colores como tú lo hás hecho. Ahora pensando, caigo en que ya hace demasiados años desde el último comedero que tuve y tendré que poner remedio.
    Un abrazo.

    ResponElimina