dissabte, 22 d’octubre del 2011

Cuereta blanca (Motacilla alba)

Amb aquesta entrada vull continuar el repàs de les espècies que conviuen amb nosaltres, aquí al voltant de casa; és a dir, els nostres veïns. Si fa unes setmanes vaig mostrar una família de cotxes fumades, avui és el torn de la cuereta blanca (Motacilla alba). L'he escollida a ella per contrastar una mica amb l'acolorit blauet, protagonista de la darrera entrada.


La cuereta blanca és un ocell ben comú a les nostres contrades, que tolera la presència humana amb comoditat. Tot i així, no són del tot fàcils de fotografiar. D'una banda, el seu costum d'anar sempre per terra (són uns ocells molt "caminadors") fa que resulti complicat veure'ls en algun lloc elevat o al damunt d'alguna perxa que faciliti la captura d'una imatge més o menys estètica. D'una altra, el fort contrast que suposa el seu plomatge blanc i negre fa que aconseguir una correcta exposició, que mostri detalls tant als blancs com als negres, resulti un repte important.


Les següents fotos són les primeres que els vaig poder fer, això sí, de manera una mica improvisada i amb la paret de casa de fons...




Més endavant, vaig intentar fer-les pujar a altres tipus de perxes, així com millorar els fons.



La següent fotografia, tot i no tenir res d'especial, em fa una certa gràcia; em recorda aquelles cèlebres pintures del romanticisme alemany del segle XIX, on uns cels dramàtics i unes llums expressives eren un bon recurs per simbolitzar la força i salvatgia de la natura.


Ben entrada la primavera, les cueretes es dediquen a criar una nova generació. Aquesta és una de les poques fotos que vaig poder fer a un dels polls. A la imatge es pot apreciar el típic moviment de cua que aquests ocells fan gairabé sense parar.


I a continuació, el pare de la niuada, que, juntament amb la mare, es va fer un tip de fer viatges al niu, sempre amb el bec carregat a bessar. En aquest cas, una abella, acompanyada d'alguna espècie de sírfid.


Una presa frontal, on s'aprecia el llustrós pitet que llueix el mascle durant l'estiu:


I ja per acabar, una foto de la mateixa sessió que la que obre l'entrada d'avui, realitzada amb la fantàstica companyia del meu amic Xavier Albiac. Com que les cueretes no van parar de bellugar ni un segon, vam passar una estona ben entretinguda! Salut!

9 comentaris:

  1. Em fan goig todes, però l'última em sembla boníssima, una passada. Salut.

    ResponElimina
  2. Quina varietat d'exemplars, llums i perxes més agraïda, el que no canvia és la qualitat que és boníssima com sempre. Això de tenir-les a casa és un luxe que poca gent pot gaudir, això sí, em consta positivament que no és fàcil treure aquests resultats i t'ho has hagut de treballar força. Jo també tinc molt bon record de la sessió de les cueretes blanques i torrenteres. Espero l'entrada de les merles d'aigua. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  3. Que bonitas imagens... parabéns pela reportagem.
    Um beijo carinhoso.

    ResponElimina
  4. Perfecta y preciosa colección de fotos de la "churubía" , que es como la llamamos por aquí. Un saludo

    ResponElimina
  5. Hola Roger, ja veiem que estás imparable. Aquesta cuereta es una pasada. Deus aprofitar els rius i torrents de l'Esquirol d'allò més!!! Una forta abraçada d'ambdós!!!

    Emili i Carme

    ResponElimina
  6. Roger son preciosas todas ellas, me quedo con todas¡¡¡
    Besos Cris

    ResponElimina
  7. Buen trabajo Roger, los posaderos y los fondos favorecen mucho a las lavanderas que nos muestras.Un saludo.

    ResponElimina
  8. Hola Roger, que maravilla de fotos, que pasada, ya te lo he dicho en otras ocasiones, una pasada de trabajo, como todos los que tienes, sin palabras. Un abrazo.

    ResponElimina
  9. Hola Roger. Molt bon treball amb les cueretes, fons, llums, perxes a quina mes guapa i adient ....... tot un variat ventall de creativitat, et felicito company. Una abraçada ................

    ResponElimina