diumenge, 22 d’abril del 2012

Grues (Grus grus) a la llacuna de Gallocanta

El passat mes de febrer una colla de sis amics (Jesús Roldán, Juan Matías, Marc Albiac, Xavier Albiac, Dani Sol i jo mateix) vam viatjar fins a la llacuna de Gallocanta, a mig camí entre Saragossa i Terol, amb l'objectiu de poder veure i fotografiar les grues que hi passen l'hivern, just abans que emprenguin el viatge migratori anual que les portarà a passar l'estiu al nord d'Europa.
Si bé fotogràficament, en el meu cas, els resultats no van ser massa reeixits, l'experiència de viure en directe l'espectacle que ofereixen els milers de grues, que cada matí abandonen la llacuna on passen la nit per escampar-se en enormes grups en busca d'aliment, no té preu.
Van ser moltes hores d'encongit amagatall, a força graus sota zero (vam ensopegar de ple l'onada de fred que vam tenir al febrer...), i amb un vent que incansable ens va acompanyar tot el dia. Però gràcies a l'espectacle de les grues, amb els seus vols i el seu incessant i inoblidable trompeteig, i a la fantàstica companyia dins de l'amagatall (una abraçada, Dani!), la jornada va ser d'allò més entretinguda.
D'entrada, ben d'hora al matí, l'escassa llum no permetia congelar el vol de les grues que anaven passant per damunt dels hides, però sí que donava joc per tal d'intentar fer alguna foto diferent, degut a les obligades baixes velocitats d'obturació...

 

A mesura que va anar avançant el dia, nombrosos grups de grues van fer acte de presència a prop dels amagatalls, tot i que en el nostre cas mai es van arribar a acostar tant com hauríem desitjat, ja que davant del nostre amagatall hi havia una bassa coberta de neu absolutament glaçada, cosa que no convidava gaire a les grues a passejar-se per aquella zona...




Com es pot apreciar a les fotografies, la neu que havia caigut ja feia dies encara era present en algunes zones, ja que el fred intens d'aquells dies no havia permès que s'acabés de desfer, malgrat fer dies molt assolellats i especialment ventosos.




Tot i no tenir les grues massa a prop, en Dani i jo vam poder intentar en multitud d'ocasions captar-les al vol, ja que durant algunes estones el moviment de grues amunt i avall era incessant. Les següents fotos són una petita tria de vols d'aquestes majestuoses aus.


  




De tant en tant, els vols són en parella, o dels progenitors acompanyats dels seus fills.





Potser el més complicat, però que va ser amb el que més vaig disfrutar, sigui pescar-les al vol però intentant jugar a compondre una imatge estèticament atractiva, combinant el vol dels ocells amb el seu entorn com a teló de fons.



 
I amb aquestes imatges ho deixo de moment; tinc unes quantes fotos més d'aquell dia, però que encara no he pogut processar. Quan les tingui a punt, si n'hi ha algunes d'interessants, faré una nova entrada al bloc amb les grues com a protagonistes. 
Salut i fins aviat!



5 comentaris:

  1. Ostres Roger!!! Com has pogut fer l'entrada de les grues tan ràpida!! No entenc com has pogut veure totes les fotos, triar-les i processar-les en tan sols dos mesos i mig!!!!!!! Jajaja. Bé, aquesta vegada tens excusa ;-).
    Ara en sèrio, és cert que en Dani i tu no vau tenir tanta sort com la resta ja que les grues no es van apropar a vosaltres suficient però vau treure unes fotos guapíssimes. La que més m'agrada a mi de les teves és la tercera, la composició és molt bona i equilibrada, la llum encara era força bona i la qualitat és inmillorable. La resta també estan molt bé, en espècial els primers vols contra el cel net que has sabut "congelar" perfectament tot i que el clima va ajudar força, jajaja.
    Els vols amb el seu ambient també m'agraden moltíssim, sobretot la que hi ha tres grues volant i es diferencia el poble de Tornos.
    L'any que ve a veure que decidim fer i com a mínim que tinguem una experiència com la que vam tenir.
    Una abraçada!!!!

    ResponElimina
  2. Hola amigo, muy perdido, pero al fin por aquí, me alegro mucho, ahora a lo que vamos, que pasada de serie, que maravilla de fotos, como siempre, disfrutando con tus trabajos, Enhorabuena y me alegro mucho de tenerte otra vez por aquí.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  3. Hola Roger, com va?, Una molt bona serie i variada de gruas i fredas (je,je), jo aquest any hi vaig pasar calor, increible!!, i nomes vaig tindre un petit moment amb gruas devant el hide a primera hora, despres ni una, al hide de l'esquerra igual hi havien 10000, aixi son les coses. del grup que vau anar , ja nomes em faltavem veure les teves, el xavi, ja em va comentar que ultimament estas ocupat amb coses mes importants, salut i força, ens veiem

    ResponElimina
  4. Impresionant reportatje de aquestes maravelloses aus, amb les ganes que tinc yo d'anari veure aquestes fotos em fa dentetes,a veure si l'any que ve trovo algun voluntari que s'apunti i fem una escapada per alli, no sabria quina foto triar,son totes collonudes.enhorabona

    ResponElimina
  5. Ostias Roger!!!!. Avui m'ha donat per mirar el meu blog i he vist que havies fet un entrada del mosquiter i al ficar-me, SORPRESA!!, em trobo amb les grues, perquè vegis tu lo perdut que estic ultimament que ni sabia de la teva entrada. La veritat és que m'ha fet molta il · lusió reviure aquells moments veient cadascuna de les teves fotos i em venien els "clic, clic, clic, clic" de les Nikon que no perdian detall, jejejejejeje, bé, mes bé nosaltres que les màquines, jejejejeje. Molt bén parides totes les fotos, la tretze m'agrada moltissim. De la següent que estan les dues fent una X amb les ales, recordo quan les vam veure en el visor de la càmera i les comentabam, aquestes coses no s'obliden company. Doncs et deixo que vaig a sopar i després em miro atentament l'entrada del mosqui.
    Una abraçada Roger i ens veiem ben aviat ......

    ResponElimina