dijous, 27 de setembre del 2012

Nous veïns!

Últimament hem anat de bòlit. Ens hem mudat, i això sempre és un trasbals. Però estem molt contents del lloc on hem anat a parar, tant pel lloc en sí com pel veïnatge que hi hem trobat. Els nostres veïns més propers ens han acollit fantàsticament, i a més, em sembla que ja s'estimen el nostre fill com si fos de la família... què més podem demanar?!
Però ja sabeu que, allà on hem anat, jo sempre hi he buscat, també, els "altres veïns"... I avui faig aquesta entrada per començar a presentar-vos-els. De moment, quatre espècies ja han agafat prou confiança a l'amagatall i al so de l'obturador, i s'han deixat retratar.

Començo pel que més il.lusió m'ha fet, ja que fins ara mai l'havia tingut davant de l'objectiu, i aquest sempre és un al.licient important. El pica-soques blau (Sitta europaea).



El pica-soques és una mena de trapella incansable; no para quiet ni un segon, i s'ha fet (o potser ja ho era...) l'amo del tros en un tres i no res. Els que volten per aquí són una parella, que es mostren molt esquerps amb altres individus de la seva espècie quan de vagades s'acosten massa. En canvi, comparteixen territori amb moltes altres espècies sense cap problema.





Uns ocells que sempre m'han agradat molt són les mallerengues blaves (Parus caeruleus). Em semblen molt simpàtiques, i poden arribar a ser molt confiades. Menudes i bellugadisses, són l'alegria del veïnat!




Arriba el torn d'un ocell que no falta a cap jardí, el pit-roig o ropit. Sobretot quan arriba el fred, ja que en bona part de la seva població és un ocell migrador. Sol ser també força confiat, i és un dels ocells que més m'ha fet disfrutar amb això de la fotografia; sembla que li agradi posar-se bé per a la foto!




I per acabar, un vell conegut. La mallerenga carbonera (Parus major). N'hi ha una bona colla, entre adults i polls d'aquest any, que ja estan bastant crescudets, i m'imagino que aviat els seus progenitors els forçaran a buscar el seu propi territori...




I ara per ara, això és tot. Si hi ha alguna novetat ja faré una nova entrada. De moment, em conformo si els meus nous veïns em veuen ficar-me a l'amagatall amb la càmera i el teleobjectiu i no pensen que he perdut la xaveta! ;-)
Salut, Dolors, Pep i família!!!




dimecres, 4 de juliol del 2012

Blauet (Alcedo atthis)

Una vegada més, els meus companys i amics Marc Albiac i Xavi Albiac i jo mateix, ens vam llançar a l'aventura d'intentar fotografiar el blauet. Sense altra ajuda que l'ús d'un amagatall de tela, i a partir de les imprescindibles jornades prèvies de localització, d'observació de moviments i possibles punts de descans o aturada del blauet que hi va dedicar en Xavi, ens vam decidir a provar sort, que sempre juga un paper important en la fotografia d'aus... Sobretot quan el què intentes és fotogarfiar-les al seu aire, fent la seva, sense utilitzar esquers ni altres tècniques per atreure els ocells.

I sí, vam tenir sort! En un parell de sessions vam poder sentir de nou l'emoció de tenir al davant aquesta petita meravella. Petit de mida, el blauet, però un enorme pescador! De vegades sembla impossible que es pugui arribar a empassar els peixos tan grans que ha pescat...







Com tantes altres vegades, a més (o en comptes!) del protagonista esperat fa acte de presència algun espontani... En aquest cas, una bonica femella de pardal comú.



El bonic mascle que vam estar fotografiant també va fer alguna aparició sense la "boca" plena. Unes quantes girades de cap, i adéu!






Les següents fotos ja corresponen a una altra sessió, en aquest cas amb una llum molt més forta, i el sol incidint directament sobre el blauet.







Aquest dia, el visitant inesperat va ser aquest tudó, que es va aturar a la part alta d'una branca seca i es va deixar fotografiar durant uns breus instants.





Finalment, una breu girada del petit mascle per tal de disfrutar de la part frontal del seu acolorit plomatge i... adéu siau!



De nou, hem pogut gaudir de l'observació propera d'aquest preciós ocell. I estic convençut que, si tornem a tenir l'oportunitat, ho tornarem a intentar; em penso que mai ens cansarem de veure'l i d'intentar immortalitzar-lo de la millor manera possible... Així doncs, fins la propera!
Salut i a reveure!

dilluns, 11 de juny del 2012

De nou, abellerols.

Després d'haver estat una segona vegada a la colònia d'abellerols, convidat per en Fran Montero, i amb la companyia d'en Dani Sol, pujo unes quantes fotos més d'aquestes precioses aus. Són uns ocells enormement agraïts; jo no em canso de tenir-los al davant, i observar el seu anar i venir, el tragí dels mascles caçant per les femelles, les sessions de neteja i endreça del plumatge, les disputes, els vols rasants a tocar de l'amagatall... una meravella!

L'únic inconvenient que tenen és que, si no fa un bon sol, es mostren molt poc actius; fan coincidir la seva activitat amb la presència de la multitud d'insectes dels que s'alimenten, i aquests, en dies ennuvolats o en moments de poca insolació -quan tindríem més bona llum per tal de fotografiar-los- resten endreçats, esperant la presència del sol i la seva escalfor...

A continuació, doncs, una petita tria de les fotos realitzades al llarg d'aquesta segona sessió. De nou, Fran, moltes gràcies per tot!
Com sempre, clicant sobre les imatges les veureu més grans i amb més qualitat.

Les tres primeres, de l'abellerol més matiner, amb una llum encara molt bonica.



Estiraments, abellerols estarrufats, ofrenes... tot un espectacle!


















Com gairabé sempre, algun convidat sorpresa acaba fent acte de presència... En aquest cas, un preciós estornell vulgar (Sturnus vulgaris).


I ja per acabar, un últim abellerol, aquí prenent un bany de sol, la qual cosa els encanta. Salut, i a reveure!


divendres, 18 de maig del 2012

Abellerol (Merops apiaster) - Gràcies, companys!

El dissabte passat vaig viure una d'aquelles jornades rodones, quan fins i tot llevar-se a les 3 de la matinada acaba valent la pena. Convidats per en Fran Montero, els meus amics i companys d'afició i jo vam fer una sessió de fotos a la colònia d'abellerols que ell i els seus companys segueixen, cuiden i mimen. Ens vam reunir una bona colla (cosa que només es pot fer amb uns ocells com els abellerols...); en Dani Sol, en Marc Albiac i en Xavi Albiac, el mateix Fran Montero, en Lucas Pascual i en Fran Fernández Castelo. I quan ja recollíem vam rebre la visita d'en Pepo Navarro. Va ser un plaer compartir jornada ornitològica i fotogràfica amb tots ells!
Si voleu llegir una fantàstica narració de com va transcórrer el dia, us remeto al bloc del meu amic Xavi, que ha publicat una entrada amb fotos d'aquest dia i amb un text impagable, parlant de la preparació i el neguit que comporta participar en una d'aquestes sortides. Us ho aconsello!
Per altra banda, cal dir que els abellerols es van mostrar molt col.laboradors; van aparèixer bastant aviat, i van fer contínues entrades a les perxes, donant-nos a nosaltres múltiples oportunitats d'intentar immortalitzar-los tant bé com poguéssim... però això ja són figues d'un altre paner!
Finalment, tal com diu el títol de l'entrada, vull donar les gràcies a en Francisco Montero i els seus companys per la seva enorme amabilitat i generositat, convidant-nos a fotografiar la colònia que ells fa tant de temps que treballen. Realment, nosaltres vam disfrutar de la sessió gràcies a tota la seva feina prèvia. Sense aquesta preparació, aquestes fotos no serien possibles. Gràcies, companys!
A continuació, unes quantes de les fotografies que vaig poder fer. Com sempre, si hi cliqueu a sobre les veureu més grans i amb una mica més de qualitat. Espero que us agradin. Salut!

























 
Aquest pardal comú es va voler afegir a la festa...