dimecres, 28 d’agost del 2013

Mussol comú (Athene noctua)

Tenia pendent fer una entrada amb les fotos que vam poder fer a aquesta preciositat, el mussol comú (Athene noctua). Va ser gràcies a la feina prèvia de localització d'en Xavi i en Marc que vam poder disfrutar com criatures amb l'aparició d'aquest menut rapinyaire, que si bé és nocturn, també es deixa veure de dia.
Una vegada més, moltes gràcies, companys!











diumenge, 14 de juliol del 2013

Nous veïns (2)

Hola a tothom!

Estic intentant posar el bloc al dia, i per tal d'aconseguir-ho una de les coses que em quedaven pendents era fer una entrada amb totes les espècies que vaig fotografiar a la menjadora de casa la temporada passada, ja que quan vaig publicar la primera entrada (aquí) encara m'hi esperaven unes quantes sorpreses... En aquella ocasió mostrava fotos de la mallerenga carbonera, la mallerenga blava, el pit-roig i el pica-soques blau. Més endavant, però, s'hi van afegir la mallerenga emplomallada, la mallerenga d'aigua, el pardal de bardissa, el pardal comú, el lluer i el gratapalles.
I alguns altres, però que no vaig poder fotografiar. Com sempre, cal deixar coses pendents per a futures temporades! ;-)

A continuació, doncs, unes quantes fotos. Tant de les espècies que ja havia mostrat com de les que al llarg de l'hivern s´hi van anar afegint.

Per començar, un dels que va donar més guerra, el gratapalles (Emberiza cirlus). Va costar molt que s'enfilessin a la menjadora, i encara més que s'emperxessin. Malgrat ser bastant corpulents en comparació a la resta de comensals, es van mostrar sempre molt cautelosos i espantadissos. Són uns ocells preciosos, especialment vistos d'aprop i amb detall, ja que d'un tros lluny, i sobretot veient-los d'esquena, s'assemblen molt als pardals comuns. Un parell de fotos de la femella i una del mascle.





Uns altres visitants que van rondar la menjadora uns quants dies foren una parella de lluers (Carduelis spinus); que bonics! Però que poques oportunitats em van donar... Només puc mostrar dues fotos de la femella, ja que el mascle se'm va resisitir del tot.




I encara una altra espècie que no esperava veure per aquí; el pardal de bardissa (Prunella modularis). A aquest menut ocellet, que actua com un ratolí, buscant i rebuscant aliment entre les fulles seques i entre el brancam dels arbustos, li passa una mica com al gratapalles; d'entrada penses que has vist un pardal, però de seguida t'adones que no té els mateixos costums, t'hi fixes bé, i descobreixes un munt de matisos en un plumatge fantàstic, que a primer cop d'ull semblava apagat i incolor...



El següent és un ocell que tothom coneix, el pardal comú (Passer domesticus). Un ocell molt avesat a la presència humana, però molt desconfiat a les menjadores, almenys segons la meva experiència. Un parell de fotos del mascle:




Les dues espècies que més confiança han mostrat al llarg de tot l'hivern, i que han vingut a menjar de manera gairabé descarada, han estat la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) i el pica-soques blau (Sitta europaea). Per això us en mostro un repertori més ampli...








En aquestes dues fotos, preses durant la mateixa sessió i des de la mateixa distància, s'aprecia com el pica-soques no és tan gran com podria semblar. La seva corpulència i el tamany del cap i del bec li donen un aire d'animal gros i potent, però mesurats en centímetres resulta que no és pas més gran que una mallerenga carbonera, sinó un centímetre més petit, i tant sols fa un parell de centímetres més que la blava... Per a mi, molt sorprenent!







I vet-ho aquí les habilitats del pica-soques!



I encara una altra, esperant tanda per entrar a la menjadora, penjat de la corda del gronxador...


I per acabar, un retrat.



El que mai no falta; el primer ocell que vaig poder fotografiar i que segueix essent un dels meus preferits. El pit-roig (Erithacus rubecula).




Un altre fixe! La mallerenga carbonera (Parus major).



I finalment, ja per acabar aquest petit recull, una sola foto de la mallerenga d'aigua (Poecile palustris), una menudíssima mallerenga que va visitar la menjadora durant uns dies, i que em va fer molta il.lusió poder retratar, tot i que no vaig poder dedicar-m´hi gaire els dies que va rondar per aquí... 


...i un parell de la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus), una meravella d'ocellet, bonic com ell sol i trempat com un gínjol, amb aquesta cresta tan característica que li dona un caràcter únic entre els membres de la seva família.



I fins aquí, això és tot, de moment. Aquestes són les deu espècies que vaig aconseguir fotografiar l'hivern passat. Espero l'hivern que ve poder mostrar alguna espècie més, a veure si tenim sort...
Salut!

dijous, 27 de juny del 2013

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)

Si dins del món de les aus hi ha una família que em desperta una especial atracció, ja sigui per la seva força i agilitat, per la seva salvatgia i eficàcia, per la perfecció del seu vol, per la tenacitat que desprèn la seva mirada... o simplement per la seva bellesa, aquesta és, sens dubte, la família dels falcònids. M'han fascinat sempre, des de ben petit...

Per això les fotos que us mostro avui em fan tanta il.lusió. Es tracta d'una femella de xoriguer comú (Falco tinnunculus), que vaig poder fotografiar en una única sessió, el més de maig passat. Com sempre, queden molts reptes per davant; aconseguir fotografiar el mascle, per exemple, o intentar que s'aturi en algun tipus de perxa diferent. Ara com ara no m'hi puc pas dedicar, però queda anotat a la llibreta de "pendents"!

Les fotos són molt repetitives, però n'he triat una desena on em sembla que es pot apreciar bé com n'és de bonic aquest ocell. Jo li veig totes les gràcies; a cada gest, a cada mirada, a cada girada de cap, a cada moviment... Espero que a vosaltres també us agradi!

Cliqueu sobre les fotos, les he penjat amb una amplada de 1.000 píxels i s'aprecien molt millor.
Salut!