Picot garser gros (Dendrocopos major)

Hola! Reprenc l'activitat al bloc partint d'on ho vaig deixar a la darrera entrada. Vaig penjar un recull de fotos fetes a la menjadora de casa, on finalment, també va aparèixer el picot garser gros. Allà deia que, més endavant, penjaria les fotos que pogués fer-l'hi. I aquestes són les que publico avui en aquesta entrada.
De fet, però, no en són pas moltes, ni molt variades, ja que les oportunitats que vaig tenir de retratar-lo no van ser massa. Però tot i així, amb l'enorme il.lusió que em va fer que finalment es decidís a venir a menjar a casa, he decidit dedicar-li aquesta publicació.

D'entrada, unes quantes de la femella, que va ser la primera d'aparèixer:

                                         

                                              
                                               

                                         

Molt més li va costar al mascle, d'atrevir-se a venir a menjar. Cal dir que els picots són uns ocells terriblement temorosos i desconfiats, molt recelosos de la proximitat amb l'home... Però un cop es va atrevir, ja va venir més sovint. Un parell de fotos del mascle, doncs, que es diferencia de la femella per tenir una taca vermella al clatell, i la coloració de sota el ventre d'un vermell més intens que el de la femella. Un parell de fotos del mascle:                                           

           

   

I ja per acabar, una foto feta l'any passat (les anteriors són de fa dos hiverns). L'any passat no m'hi vaig poder posar gaire, amb ells, però no me'n vaig poder estar quan, tot d'una, va aparèixer un poll acompanyant els seus pares. Com que no ho tenia gens a punt per a les fotos la cosa no va anar massa bé, però aquí un testimoni de la visita d'aquest poll, ja bastant crescudet:

Fins a la propera ocasió, a reveure!

Menjadora 2014-15

Després de gairebé dos anys, actualitzo una mica el bloc, amb un petit recull de fotos que he fet aquest hivern a la menjadora de casa. No hi he pogut dedicar gaire temps amb la càmera, però això sí, els ocells dels voltants han rebut la seva petita ajuda per passar els mesos de fred més rigorós.
Com passa cada any, hi ha hagut algunes novetats. La merla, la tórtora turca, la mallerenga petita, el tallarol de casquet, i finalment, ja molt a final de temporada, el que ha acabat essent l'estrella del pati, el picot garser gros. Ocells que jo no havia vist per aquí, o que no s'havien atrevit a acostar-se a menjar, o alguns amb els que, simplement, no havíem coïncidit...
Aquí algunes fotos de mostra.

Començo amb dues de les novetats, la merla i la tórtora turca. Totes dues espècies són habituals dels veïnat, però cap d'elles s'havia posat mai a punt per a les fotos. La merla ja fa dies que ens alegra les matinades amb el seu variat repertori, sempre que el dia abans no hàgim anat a dormir massa tard... La tórtora és més grossa del que podia cobrir el meu objectiu fixe, i no va quedar més remei que fer-li un retrat.

A continuació, un parell de fotos del tallarol de casquet. En aquest cas es tracta d'un mascle. Em va fer especial il.lusió pescar-lo, perquè no és fàcil que s'hi posi bé.

Algunes fotos dels habituals... El pica-soques blau, el pardal comú, la mallerenga emplomallada i la mallerenga carbonera.

Una altra que em va alegrar molt poder retratar en unes mínimes condicions fou la mallerenga petita. Un d'aquells ocellets tan menuts i inquiets, que posen a prova els nostres nervis!

D'una sessió de tarda, amb una llum molt especial i aprofitant la florida de l'ametller, en van sortir aquestes fotos, amb un cert aire d'art pictòric japonès... Mallerengues blava, carbonera i petita.

I finalment, com us deia abans, va aparèixer el picot garser gros. No us podeu imaginar la il.lusió que em va fer! De fet, sovint el veia passar per aquí, però poques vegades s'aturava a prop, i mai havia gosat acostar-se a la menjadora.

En pujo una foto de la primera vegada que el vaig poder arreplegar, encara tot una mica improvisat, sense experiència per part meva i sense saber gaire com fer-ho per poder-lo retratar. Deixo la resta de fotos per a una propera entrada al bloc.

Salut!

Mussol comú (Athene noctua)

Tenia pendent fer una entrada amb les fotos que vam poder fer a aquesta preciositat, el mussol comú (Athene noctua). Va ser gràcies a la feina prèvia de localització d'en Xavi i en Marc que vam poder disfrutar com criatures amb l'aparició d'aquest menut rapinyaire, que si bé és nocturn, també es deixa veure de dia.
Una vegada més, moltes gràcies, companys!

Nous veïns (2)

Hola a tothom!

Estic intentant posar el bloc al dia, i per tal d'aconseguir-ho una de les coses que em quedaven pendents era fer una entrada amb totes les espècies que vaig fotografiar a la menjadora de casa la temporada passada, ja que quan vaig publicar la primera entrada (aquí) encara m'hi esperaven unes quantes sorpreses... En aquella ocasió mostrava fotos de la mallerenga carbonera, la mallerenga blava, el pit-roig i el pica-soques blau. Més endavant, però, s'hi van afegir la mallerenga emplomallada, la mallerenga d'aigua, el pardal de bardissa, el pardal comú, el lluer i el gratapalles.
I alguns altres, però que no vaig poder fotografiar. Com sempre, cal deixar coses pendents per a futures temporades! ;-)

A continuació, doncs, unes quantes fotos. Tant de les espècies que ja havia mostrat com de les que al llarg de l'hivern s´hi van anar afegint.

Per començar, un dels que va donar més guerra, el gratapalles (Emberiza cirlus). Va costar molt que s'enfilessin a la menjadora, i encara més que s'emperxessin. Malgrat ser bastant corpulents en comparació a la resta de comensals, es van mostrar sempre molt cautelosos i espantadissos. Són uns ocells preciosos, especialment vistos d'aprop i amb detall, ja que d'un tros lluny, i sobretot veient-los d'esquena, s'assemblen molt als pardals comuns. Un parell de fotos de la femella i una del mascle.

Uns altres visitants que van rondar la menjadora uns quants dies foren una parella de lluers (Carduelis spinus); que bonics! Però que poques oportunitats em van donar... Només puc mostrar dues fotos de la femella, ja que el mascle se'm va resisitir del tot.

I encara una altra espècie que no esperava veure per aquí; el pardal de bardissa (Prunella modularis). A aquest menut ocellet, que actua com un ratolí, buscant i rebuscant aliment entre les fulles seques i entre el brancam dels arbustos, li passa una mica com al gratapalles; d'entrada penses que has vist un pardal, però de seguida t'adones que no té els mateixos costums, t'hi fixes bé, i descobreixes un munt de matisos en un plumatge fantàstic, que a primer cop d'ull semblava apagat i incolor...

El següent és un ocell que tothom coneix, el pardal comú (Passer domesticus). Un ocell molt avesat a la presència humana, però molt desconfiat a les menjadores, almenys segons la meva experiència. Un parell de fotos del mascle:

Les dues espècies que més confiança han mostrat al llarg de tot l'hivern, i que han vingut a menjar de manera gairabé descarada, han estat la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) i el pica-soques blau (Sitta europaea). Per això us en mostro un repertori més ampli...

En aquestes dues fotos, preses durant la mateixa sessió i des de la mateixa distància, s'aprecia com el pica-soques no és tan gran com podria semblar. La seva corpulència i el tamany del cap i del bec li donen un aire d'animal gros i potent, però mesurats en centímetres resulta que no és pas més gran que una mallerenga carbonera, sinó un centímetre més petit, i tant sols fa un parell de centímetres més que la blava... Per a mi, molt sorprenent!

I vet-ho aquí les habilitats del pica-soques!

I encara una altra, esperant tanda per entrar a la menjadora, penjat de la corda del gronxador...

I per acabar, un retrat.

El que mai no falta; el primer ocell que vaig poder fotografiar i que segueix essent un dels meus preferits. El pit-roig (Erithacus rubecula).

Un altre fixe! La mallerenga carbonera (Parus major).

I finalment, ja per acabar aquest petit recull, una sola foto de la mallerenga d'aigua (Poecile palustris), una menudíssima mallerenga que va visitar la menjadora durant uns dies, i que em va fer molta il.lusió poder retratar, tot i que no vaig poder dedicar-m´hi gaire els dies que va rondar per aquí... 

...i un parell de la mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus), una meravella d'ocellet, bonic com ell sol i trempat com un gínjol, amb aquesta cresta tan característica que li dona un caràcter únic entre els membres de la seva família.

I fins aquí, això és tot, de moment. Aquestes són les deu espècies que vaig aconseguir fotografiar l'hivern passat. Espero l'hivern que ve poder mostrar alguna espècie més, a veure si tenim sort...

Salut!